| Data: 13 de juny de 2015 |
| Lloc de sortida: Fonts de Montjuïc, Barcelona |
| Inscripció: 320 motos, 347 participants, 288 a dinar |
| Recorregut: Barcelona – Molins de Rei – Castellbisbal – Ullastrell – Olesa de Montserrat – Vacarisses – Castellbell i el Vilar – Marganell – Manresa – El Pont de Vilomara – Rocafort – Mura – Sant Llorenç Savall – Gallifa – Sant Feliu de Codines – Caldes de Montbui – Sentmenat – Castellar del Vallès – Terrassa |
| Organització: Moto Club Impala |
Fidel a la cita anual, la Impalada del 2015 començava a Montjuïc, punt de sortida per quart any consecutiu. Un enorme inflable en forma de dipòsit d’Impala donava la benvinguda a les 320 motos i 366 impaleros que s’havien inscrit, superant per poc la xifra del 2012, la del Cinquantenari de l’Impala.
La llarguíssima filera mecànica arrencava poc després de les nou del matí, deixava enrere Montjuïc i omplia de fum les rondes de Barcelona. Aviat el seguici s’estiraria al arribar a les primeres corbes de la pujada a Vallvidrera. Deixant enrere Molins de Rei, una primera parada a Ullastrell permetia reposar forces amb un bon entrepà de botifarra.
Els preciosos paisatges de l’entorn de Montserrat ens acompanyaven fins a la propera parada de reagrupament i repostatge, poc abans d’arribar a Manresa. Més endavant les carreteres estretes i revirades de Pont de Vilomara, Rocafort i Mura permetien a les Impales moure’s amb facilitat i sense trànsit. Per si hi havia poques corbes, la ruta seguia fins Gallifa i Sant Feliu de Codines, on tornàvem ha trobar carreteres més amples.
El bon ambient va seguir durant el dinar al Restaurant Imperial de Terrassa amb les habituals converses sobre la ruta, les motos i els amics. Es va retre homenatge a l’Escuderia Blitz, lliurant una placa als seus integrants, Gregorio García i Miguel Escobosa en reconeixement a la qualitat de les seves creacions, una representació de les quals presidia el menjador. Dos impaleros intrèpids, Julián del Cabo i José María Domínguez que havien vingut de Madrid per carreteres secundàries sobre les seves motos, es van endur el segon trofeu. I també va haver-hi un reconeixement per Nobuo Nakamura, un japonès que habitualment utilitza al seva Impala per Nagoya. Nobuo s’havia desplaçat des de Munic, on ara treballa, per seguir la Impalada amb una moto prestada: no havia vist mai tanta Impala junta!
I com a final de festa, vàrem desplaçar-nos al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, per poder admirar la Col·lecció Permanyer, una bona mostra de les Montesa de totes les èpoques. Va ser un digne colofó d’una jornada cent per cent impalera.
